|
Les bureaux de Dieu (Els despatxos de Déu)
Projecció: dissabte 13 - 22 h - Filmoteca
i dilluns 15 - 21,30 h a l'Espai Bonnemaison
França, 2008
122 minuts
Aquestes oficines esmentades en el títol són les d’un centre de planning, que com molts d’altres van néixer com a espais de llibertat, reivindicats pels moviments feministes sorgits als inicis de 1960. Actualment han perdut la seva rellevància política i són considerats, per la majoria de la gent, com a centres assistencials.
Claire Simon ens ofereix una visió molt allunyada de l’opinió comuna, de la qual participava fins que va poder conèixer de prop el treball que es realitzava en diferents centres. Segons explica, va descobrir que són llocs extraordinaris en els quals es produeix una transmissió del saber de les dones com no es dona en cap altre lloc. Impressionada per les converses que va escoltar i per les històries que va conèixer, va decidir elaborar un guió que reproduís tot el material que va enregistrar.
Per poder representar amb la màxima fidelitat les relacions que es produïen en les entrevistes, va optar per elegir actrius no professionals per interpretar les dones que anaven als centres. En canvi, per a les professionals dels centres va escollir actrius molt conegudes del cinema francès, i especialment destacades, per representar un model de dona lliure, com Nicole Garcia, Natalie Baye i Isabelle Carré. Cadascuna de les participants coneixia el seu guió, però sense saber qui seria concretament la seva interlocutora.
Claire Simon
Nascuda a Londres el 1955. Cineasta autodidacta, va començar a treballar com a muntadora i de manera independent va realitzar curtmetratges i documentals com Coûte que coûte (1995). El seu primer llargmetratge de ficció va ser Sinon, oui (1997). El 2006, el seu film Ça brûle va ser seleccionat a la Quinzena de Realitzadors de Cannes. És professora a la FEMIS de París.
tornar...
|
