|
En aquesta 17a edició de la Mostra presentem un conjunt d’obres representatives de les principals tendències que hi ha actualment en el cinema realitzat per dones. En general, les dones realitzadores reivindiquen les capacitats creatives de les imatges i destaquen, molt especialment, la seva eficàcia política en el descobriment de noves formes de visibilitat que amplien el coneixement de les coses. Des de la singularitat de cada proposta es construeix una nova visió que contradiu, en general, les relacions de correspondència que usualment s’utilitzen per vincular la imatge amb la realitat representada.
Conscients que la realitat no és una dada autònoma i exterior al subjecte que l’experimenta i la formula, qüestionen les formes amb què ha estat representada la realitat a partir de la subjectivitat que les crea. La seva visió és el resultat d’un posicionament crític respecte al joc d’oposicions amb què s’expliquen les diferències, siguin en relació a la identitat sexual, a les categories socials i culturals o, en general, a la divisió de dominis amb què es regula l’experiència, com, per exemple, la separació entre el que és visible o invisible, entre la paraula i el silenci, o entre el record i l’oblit. La seva manera d’interrogar les condicions amb què s’ha elaborat una determinada visió de les coses suposa, en definitiva, anul·lar les divisions entre la realitat i la ficció, entre el present i el passat, entre l’objectivitat i la subjectivitat o entre les determinacions amb què es defineix la identitat.
No es tracta de reproduir la realitat, sinó de produir-la. No es tracta de reproduir allò visible, sinó de fer-ho visible. I, en aquesta producció de la realitat i del visible, afirmar la impossibilitat de discernir els dominis fins ara separats. Hi ha dues línies de reflexió destacades en les propostes d’aquesta edició. Una en relació a la construcció de la memòria, i, per tant, a les relacions entre el passat i el present, i l’altra vinculada a la reglamentació de les identitats i als condicionants de la seva construcció. I en la base d’aquestes reflexions hi ha una actitud comuna sobre el caràcter substitutiu de les imatges com a representació del món.
La secció Panorama inclou els documentals i les ficcions realitzades recentment.
A les Ficcions hi ha quatre històries que documenten diversos conflictes i situacions: els problemes que exposen les dones en les consultes d’un centre de planning a Les Bureaux de Dieu; la inconsistència dels lligams familiars en la sorprenent al·legoria de Home; la precarietat de les relacions familiars que es destapen a partir de la malaltia de la mare a La caja de Pandora, i la funció de la mirada a La cámara oscura.
Als Documentals es recreen experiències, records i pensaments a través de diferents personatges. La construcció de l’autoretrat a partir de les vivències de la malaltia a A Horse is not Metaphor; la reflexió sobre el treball de documentalista a Al más allà; la crisi conjugal d’un grup de dones a Arròs amb llet; la recuperació de la presó de dones de les Corts a De mostruos y faldas; la reflexió de cinc pensadors actuals, entre d’altres Zizek i Judith Butler, a Vida a examen; la creació artística a través del retrat personal a Louise Bourgeois: The Spider, the Mistress and the Tangerine; les lluites laborals i les seves conseqüències en la vida de tres immigrants llatines a Made in L. A.; l’elaboració de la memòria personal i familiar a través dels records a Nedar; la investigació sobre les imatges, els llocs i les polítiques que conformen la memòria històrica a Plan Rosebud; les polítiques del cos de les dones a Iran a Rough Cut; els conflictes morals i psicològics de la militància política a Siete instantes, i la creació de xarxes comunitàries en què les dones són les protagonistes del seu propi canvi a Tapólogo.
A la secció Clàssiques presentem les darreres produccions de tres directores que han tingut una rellevància especial en les nostres programacions. Ulrike Ottinger, Naomi Kawase i Agnès Varda aporten, respectivament, noves visions al significat social i antropològic dels rituals nupcials, de les vivències de la pèrdua i de la solitud i de l’autoretrat com a forma de coneixement.
Amb el títol El sexe dels àngels hem agrupat un conjunt de propostes sobre la fragilitat dels trets identitaris i sobre la problemàtica de la seva construcció. Els àngels, criatures sense sexe, tradicionalment, es rebel·len quan s’han transformat en dones, els àngels de la llar, o quan s’han adonat que no es una pèrdua de temps esbrinar quin tipus de sexualitat poden rebre en la seva indeterminació. A Les noies en uniforme hi ha el treball d’una pionera sobre el descobriment de l’homosexualitat; a The Angelsmakers són les accions que emprenen unes dones cansades de ser la custòdia de la llar; a Just Me? la protagonista s’adona que no és l’única “rara” de la família; a Oh, my God! és l’exclamació d’unes nenes que juguen a descobrir l’orgasme femení; Tu seras un home, ma fille recrea els imperatius que hi ha en les construccions de la identitat sexual, i a Working On it es reflexiona sobre la precarietat de les nocions de masculinitat i feminitat. El resultat és evident, no és inútil parlar del sexe dels àngels.
La secció Homenatge està dedicada a Agnès Varda com a forma de reconeixement de les seves aportacions a la creació cinematogràfica. Hem seleccionat tres pel·lícules que, malgrat la seva disparitat temàtica, responen a un mateix interès per indagar sobre el tipus de coneixement que les imatges ens aporten. La Pointe Courte, el seu primer i innovador film, Jane B. par Agnès V. i Mur Murs són una petita mostra de la capacitat creativa d’Agnès Varda.
Angela Ricci i Yervant Gianikian protagonitzen la secció especial. Presentem dues obres, Archivi italiani n. 1 i la seva darrera producció, Ghiro Ghiro Tondo. En el seu treball de reescriptura del material d’arxiu o dels objectes de temps anteriors posen de manifest que recuperar el passat és una reflexió sobre el present. Explícitament ho indiquen en el títol de la conferència programada en les activitats paral·leles de la Mostra: “No existeix la nostàlgia. Existeix el present”, mostrant el seu darrer treball.
El Monogràfic està dedicat a Marie Menken i s’hi inclou un documental sobre la seva trajectòria, Notes on Marie Menken, i diverses obres d’aquesta realitzadora, vinculada als moviments d’avantguarda novaiorquesa entre els anys 50 i 70. Nicole Brenez, especialista en cinema experimental, presentarà el significat de la seva obra en una de les sessions programades.
Montse Romaní i Virgínia Vilaplana presenten a Subtrames una selecció d’obres que ens interroguen sobre la pedagogia de la imatge a partir de les polítiques i narratives de gènere. S’hi inclouen produccions diverses que ens informen de l’estat de la qüestió en l’actualitat, programades en les dues sessions, Programa 1 i Programa 2, i les experiències realitzades en les dècades de 1960 i 1980 repartides també entre les dues sessions.
Destaquem especialment tres produccions: En Rachâchant, de Danièle Huillet i Jean-Marie Straub, Rana, de Petra Bauer, i Journal nº1- An artist’s Impression, de Hito Steyerl.
La resta de la programació és repeteix en les dues sessions habituals de la Mostra, dedicades als Curts en femení i al Vídeo del minut. En la primera es presenta una selecció de curtmetratges de realitzadores de l’Estat espanyol. El programa ha estat elaborat per Trama, Coordinadora de muestras y festivales de cine, vídeo y multimedia realizado por mujeres. I al Vídeo del minut es projectaran les filmacions realitzades per les dones que participen en la convocatòria. Aquest any hem fixat com a tema Els interrogants.
DRAC MÀGIC és membre
de:
–
La Plataforma, festivals de cinema, vídeo i multimèdia
de Barcelona.
–
CI&VI Festivals de Catalunya.
–
TRAMA, Coordinadora de muestras y festivales de cine, video
y multimedia realizado por mujeres.
–
Coordinadora Europea de Festivals de Cinema (Working Group
of the Women and Film in Europe).
– Associació de Festivals de Cinema Europeus.
– ICEM (International Council for Educational Media).
–
European Childre’ns Film Association - ECFA (Association
Européene du Cinema pour l’enfance et la jeunesse).
|
